Què penso? Reflexió final

Primer de tot, m'agradaria aclarir que això no és cap adéu, sinó un "continuarà", perquè en endavant seguiré formant-me i aprenent. Això només és un punt i seguit d'un gran ventall d'oportunitats per descobrir.

Quan vaig redactar el primer post del blog mencionava una paraula com a excel·lència per aquesta assignatura. He de dir, que no m'equivocava. La creativitat es veu immersa en qualsevol concepte de les TIC, però hi ha molt més que això.

No puc sentir-me més satisfeta de tot el que he après realitzant aquesta assignatura. Perquè no només he après coses, sinó que també m'he conegut a mi mateixa, he pogut aplicar coses de la meva vida quotidiana a l'acadèmica, he sentit el poder de comunicar el que m'inquietava mitjançant les TIC. Tot plegat m'ha demostrat que qualsevol cosa es pot entrellaçar, i que d'allò més simple es poden obtenir grans aprenentatges.

Mai m'havia sentit tant a gust, tan jo i tan viva fent cap assignatura. Ara que ja s'acaba el curs, puc afirmar que totes les expectatives que tenia s'han superat amb escreix.

Trobo molt encertada la manera en què l'Edu ha impartit les classes. Es nota que li agrada el que fa, ja que sempre explica els conceptes a través d'experiències pròpies, el qual provoca un interès major en els alumnes (almenys en el meu cas).

Ha sigut genial poder aprendre en l'àmbit transversal, i dic transversal perquè no només hem après conceptes tècnics de l'assignatura, sinó que aquesta també ens ha aportat uns valors increïbles. Crec que és la manera més encertada i única d'aprendre, perquè al final si fas les coses que et motiven i sents de veritat els resultats sempre seran gratificants. Tot això, ho hem viscut així perquè el professor ens ho ha transmès des del primer minut.

Sempre havia tingut al cap fer algun voluntariat tot i que actualment no ho tenia gaire present. Gràcies a l'assignatura he reviscut el pensament i m'han entrat unes ganes boges de poder marxar a l'altra punta del món a ajudar i ensenyar als infants que més ho necessiten. Aquest sentiment és un dels principals que m'enduc d'aquest semestre.

Com a futura mestra, cada dia tinc més clar el paper tan important que tenim. Està demostradíssim que tot depèn de l'actitud que tu tinguis envers l'hora de planificar-te una assignatura; d'estar davant dels alumnes.

Tu ets l'exemple a seguir, el que els guia i els hi dóna suport en tot; està a les teves mans.

Hem d'intentar treure el millor de les coses menys bones, veure la part positiva. Dedicar temps és el millor regal a fer a qualsevol persona. Les experiències ens marquen i són les úniques que perduraran en el nostre record per sempre.

La vida ens ensenya a ser valents i forts, i ara mateix (no diré si per sort o per desgràcia) m'està tocant viure una situació difícil, però estic molt convençuda que tot anirà bé, perquè les persones que estimen a la vida, ja tenen una part guanyada.

Dues valentes: la meva germana i la meva mare

GRÀCIES!